dilluns, 24 de desembre de 2007

25 DE DESEMBRE FUM FUM FUM




Diez razones por las que odio la navidad

Por amargada etxebarria

1. El buzón de mensajes de movil se me bloquea con mesnsajes chorras, cursis, presuntamente graciosos pero que no tienen la puta gracia o sencillamente estupidos.


2. La insistencia es que debo ser feliz a toda costa solo me hace más consciente de mi propia infelicidad.

3. La insistencia general en la paz y amor solo me hace consciente de lo poco pacífica que es la gente, sobre todo en las colas kilometricas que se forman en el mercado o los comercios en ”estas fechas tan entrañables”, ejem.

4. Me parece un despilfarro y un despropósito la iluminación navideña precisamente cuando ya estamos todos convencidos de que hay que parar el cambio climático. o cambiamos nosotros o cambia el planeta.

5. Engordo. Y engordo por pura ansiedad. tengo que asistir por obligación a comidas, cenas y ágapes varios con gente con la que en circunstancias normales, y de poderlo elegir yo, jamás compartiría cena y mantel, y para superar el amargo trago de no tener nada que decir, y el no menos amargo de tener que escuchar conversaciones que no me interesan o , peorme la repatean y me indignan ( machistadas, gañanadas, discursos anti inmigración etc…) , me tiro a la comida y a la bebida.

6. La programación en cine se llena de horribles superproducciones yanquis amerengadas, cursis y ñoñas.

7. Papá noel es un invento de la coca cola. ( En 1931 la empresa encargó al pintor Habdon Sundblom que les diseñara una figura de Santa Claus/Papá Noel ”más humana” que la tradicional, y esta es la figura del viejecito amable de barba y gafitas que conocemos hoy) El hecho de tenerme que encontrarme con el viejecillo en anuncios, escaparates, suplementos dominicales, bolsas de la compra, papel de envolver y sites de internet me hace más consciente que nunca del imperialismo cultural en el que vivimos inmersos.

8. Los precios se disparan.

9. Mi hija se vuelve loca a pedirme “legalos” porque en el cole le han dicho que es muy buena y que por eso le van a traer muchos “legalos”. En las jugueterías imperan las colas kilométricas ya citadas y todos los jueguetes están un 30% más caros de lo que estarán a partir del 8 de enero, lo que me resulta francamente ridículo.

10. Es la época del año con mayor cantidad de rupturas, suicidios y denuncias por violencia doméstica.

La veritat és que m'identifique en quasi totes les raons que Lucía Etxebarría dóna per odiar els Nadals. La veritat és que jo ja fa anys que veig els Nadals com un pur tràmit social i intente veure allò positiu: les vacances. De la resta em confesse cada vegada més com a mera espectadora del que passa al meu voltant. No participe, sols deixe fluir el temps...menjant, bevent i engreixant...
La meua actitud valora les coses menudes, un joc amb un nen menut, la història d'algun familiar, les rises cantant una nadalenca...
PERÒ em poden cada vegada més les absències...què anem a fer-li, crèixer és acceptar les pèrdues, diuen.
Dit açò. BON NADAL.
Ps: Us anime a llegir els articles de Lucía Etxebarría a la seua pàgina web.

divendres, 21 de desembre de 2007

CONTENTA

ME GUSTARÍA TENER UNA AMIGA
QUE SE LLAMARA "TENTA"
PARA ESTAR SIEMPRE CON"TENTA".

Gloria Fuertes

Estic molt contenta amb els meus alumnes de tutoria.

Vull valorar-ho i transmitir-ho perquè és tan estrany

que l'educació d'adolescents t'aporte alegries!!!.

Com sempre em queixe he de dir que és molt gratificant

quan et miren i et valoren perquè pensen que els aportes

coses importants en el dia a dia.

Bon Nadal i defensem l'alegria!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 9 de desembre de 2007

I Cadaqués


I Dalí m'ha ensenyat Cadaqués.
El seu Cadaqués, la seua platja on el temps es para, els rellotges es fan tous,
el mar està viu, les gavines volen sosegades, tot té com un alé d'irrealitat...
de somni...
Les cases sorgeixen de les roques com fantasmes que s'enlairen i es queden
suspesos al cel, per esperar-te, per quan vulgues tornar...
Era curiós...era com si ja hi haguera estat...

Dalí m'ha transportat una vegada al seu món de símbols recurrents.
La magrana, el tigre, l'immortal Cadaqués, el seu amor Gala...
I també les formigues, l'obsessió pel sexe...

Dalí m'ha suggerit una vegada més la seua vivència particular.
Montar una habitació entre les roques del cap de Creus, convertir
una cadira de fusta en una d'escayola, els eriçons, el gaiato particular,
el caràcter opulent...


La seua genialitat m'ha inundat una vegada més els sentits.