diumenge, 24 de febrer de 2008

Si la soledad...


Si la soledad te enferma el alma,
si el invierno llega a tu ventana,
no te abandones a la calma ,
con la herida abierta.
Mejor olvidar y comienza una vida nueva,
Y respira el aire puro,sin el vicio de la duda.
Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz, se feliz, se feliz, se feliz...
Con los colores de una mariposa,
vuela entre las luces de la primavera
Si te imaginas que la lluvia te desnuda,
juega los mares que despiertan a la luna.
Se feliz, se feliz, se feliz, se feliz...
Si un día encuentras la alegría de la vida,
Se feliz, se feliz, se feliz, se feliz...
Si la soledad te enferma el alma...

Recuperant a Luz Casal, després de deu anys, (Uf!), des del "Piensa en mi" i el
"Boig per tu" de la versió de Sau.
Va dedicat a tu que ho saps.
Doncs açò; sigues feliç.

diumenge, 17 de febrer de 2008

CASTILLOS DE ARENA


CASTILLOS DE ARENA

¿Por qué no me dijiste que estabas construyendo

ese castillo de arena?Hubiera sido tan hermoso

poder entrar por su pequeña puerta,

recorrer sus salados corredores,

esperarte en los cuadros de conchas,

hablándote desde el balcón

con la boca llena de espuma blanca y transparente

como mis palabras,esas palabras livianas que te digo,

que no tienen más que el pesodel aire entre mis dientes.

Es tan hermoso contemplar el mar.

Hubiera sido tan hermoso el mar

desde nuestro castillo de arena,

relamiendo el tiempocon la ternura

honda y profunda del agua,

divagando sobre las historias que nos contaban

cuando, niños, éramos un solo poro

abierto a la naturaleza.

Ahora el agua se ha llevado tu castillo de arena

en la marea alta.Se ha llevado las torres,los fosos,

la puertecita por donde hubiéramos paseado

en la marea baja,cuando la realidad está lejos

y hay castillos de arena

sobre la playa...
Gioconda Belli entra una vegada més per la porta dels meus
pensaments i ho fa com sempre, descalça, amb cura, amb
una carícia dins d'aquest fred d'hivern...

dimarts, 12 de febrer de 2008

SENYOR PIROTECNIC, POT VOSTÉ COMENÇAR...

SENYOR PIROTECNIC

I què vos passa? Què vos passa valencians? Paella amb ceba, moros i cristians.
I què vos passa valencianes? Femelles falleres parlant castellà.
La llengua: aixafada, arrassada, venuda, paraula a paraula amagada,
sospir a sospir defensada com si fora un tros de la nostra vida, sentida.
Com si fora un tros de la nostra vida: València, batalla que es viu dia a dia.

PSOE sense PV, policia, burgesia, partit popular i tercera via.
Combaten units, contra l´esperança. Combaten units, contra l´alegria.
Combaten units, contra l´esperança; valencians de postal, dominant la partida.

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant.

Qui t´ha parit que t´entenga, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Països Catalans: problema per als estòmacs agraïts del sistema.
Polítics amb escorta, amb els nassos plens de farlopa.
Molta corbata i molt poca vergonya. Molta corbata i molt poca vergonya.
La geperudeta, bonica és xiqueta, pel mig de la plaça vestida de blau.
Darrere la beata i la puta, el centre i la dreta que ens volen salvar.
València bilingüe, orxata i fartons, de vida llarga, tocant els collons.
València roja, fartons i orxata i canya, cassalla contra Espanya!

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant.

La gossa sorda ens deleita amb la seua cançò "incendiaria" que en estos dos últims dies
m'ha acompanyat, no sé perquè, en prou moments. Li la volia posar als meus alumnes
però quasi que millor no...
M'encén els ànims sobretot el pensar algun dels aspectes que ja formen part, fins i tot, de la nostra idiosincràsia valenciana, com el tirar-nos pedres a nosaltres mateixos, sobretot a la nostra cultura i la nostra llengua quan aquesta no forma part de la "espanyola"...
En fi. Volia compartir també aquest tros de Eleneta...

divendres, 8 de febrer de 2008

Dites escatològiques

«El català està carregat de paraules, fraseologia, topònims i malnoms relacionats amb la defecació. Com les expressions tenir mal de ventre pel cagar d’un altre (preocupar-se excessivament pels problemes dels altres) o haver de fer cagar molts culs, que es refereix a les dificultats per mantenir una família extensa. També hi ha dites de la cultura popular, com la fi del Cagaelàstics o aquesta sentència filosofal: 'Caga el rei, caga el papa, de cagar ningú s'escapa'.»

Cada dia un mot / 1972 / dimarts, 22 de gener del 2008
cagalló (m)
1 Cadascuna de les boles dures que constitueixen els excrements de les cabres, les ovelles, etc., massa de matèries fecals més o menys dura que forma com una bola. 2 Home poruc, covard.

Cada dia un mot / 1973 / dimecres, 23 de gener del 2008
fer la fi del cagaelàstics
Acabar malament; anar a mal borràs.També: fer la fi d'en Cagaelàstics
catalana.

Cada dia un mot / 1974 / dijous, 24 de gener del 2008
cagadubtes (m i f)
Persona indecisa, que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa. No sé com pot haver arribat a ministre, si és un cagadubtes: a l’hora de prendre decisions sempre fuig d’estudi.
[Etimologia — De cagar i dubte; dubte ve del llatí dubitare, mateix significat, derivat de dubius, 'dubtós', que ho és de duo, 'dos', per la doble alternativa en què es troba el dubte.]

Cada dia un mot / 1975 / divendres, 25 de gener del 2008
cagamandúrries (m)
Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera.També: cagabandúrries
[Etimologia — De cagar i bandúrria (instrument de cordes pinçades de la família del llaüt), del llatí pandurium, i aquest del grec pandoûra, 'mena d'instrument de cordes pinçades', a través segurament del castellà.]

Després de tanta poesia i tanta lírica fina vull compartir els mots que el meu amic rodamots em va enviar el mes passat. Son mots escatològics usats sobretot en àmbit col·loquial i que a mi almenys em porten a les meues arrels de poble valencià que de vegades la vida quotidiana en València capital castellanoparlant em fa oblidar.
La meua paraula preferida és "cagalló"...polèmica per quina és la més bonica?.
M'agrada el que diu que els de parla catalana tenim...no sé com dir-ho, un gust especial per allò escatològic. Estic completament d'acord. Atenció!. Dites del meua iaio:
- Si tens calor, arrimat al pastaor.
- Si tens fred, arrimat a la paret.
- Ara ve la millor: Si tens set, pixa i beuràs calentet.
- Pa cagar-se i no torcar-se.

Em va agradar com des del principat m'han aplegat variants d'aquestes dites...