diumenge, 30 de març de 2008

El destí d'Amelie


Amelie és bonica, té uns ulls captivadors, una mirada que derreteix...

Amelie a més, viu a Mont Martre, on té cabuda el seu conte.

Amelie és la història d'un canvi de destí (com diu el seu títol original),

Amelie decideix fer feliç a la gent que l'envolta i així finalment

aconsegueix ser feliç ella.

És tendríssima l'escena de la carta d'amor perduda, del gnom que viatja,

de les escenes de televisió...

Amelie dóna ganes de viure!

I per això vaig anar al seu bar a prendre una cervesa, vaig parlar amb ella,

segueix siguent una somniadora que viu el seu conte en Mont-Martre. També

amb l'home que fa l'amor al bany del bar amb l'estanquera, l'ama del bar, el seu

novi i amb tots els personatges que l'envolten.
I tot tenia un toc màgic, de món de color rosa...
Ha de ser xulo viure envoltada de somriures

dissabte, 22 de març de 2008

Lo raro es vivir. Carmen Martin Gaite

"Desde que elmundo es mundo, vivir y morir vienen siendo la cara y la cruz de la misma moneda echada al aire, pero si sale cara es todavía más absurdo. Para mí, si quieren que les diga la verdad, lo raro es vivir"
"Me ha pasado más de media vida diciéndoles a mis padres cosas que no tenían que ver con las que hubiera querido decirles, educando mi voz para que se acoplase a una traición que fue dejando de serlo a medida que se debilitaba la voluntad, cediendo a los pactos de disimulo y medias verdades..."
"A veces pienso-reflexioné en voz alta- que se miente por incapacidad de pedir a gritos que los demàs te acepten como eres. Cuando te resistes a confesar el desamparo de tu vida, ya te estàs disfrazando de otra cosa, le coges el tranquillo al invento y de ahí en adelante es puro extravío, no paras de dar tumbos con la careta puesta, alejándote del camino que podría llevarte a saber quién eres"

En les novel·les de Martin Gaite no passa pràcticament res. No hi ha una gran història formada per successos que t'atrauen...En les novel·les de Martin Gaite no passen quasi esdeveniments: un parell de converses, una sèrie d'accions quotidianes...En les novel·les de Martin Gaite no passa res...i PASSEN TANTES COSES!
Reflexiona i reflexiona, el personatges han d'enfrontar-se amb ells mateixos, han de mirar el que hi ha dins, i dins hi ha tantes coses bullint!
Gran recomanació!!!. També "Nuvosidad variable" .
Lectura intensíssima de Pasqua!!!

dimarts, 18 de març de 2008

Como agua para chococolate

Como agua para chocolate de Laura Esquivel.
Una meravella de llibre per als amants del món femení. Crònica generacional; allò que
passa de mares a filles, les coses bones i les coses dolentes.
Com juga amb els sabors culinaris que es barregen amb les emocions, els estats d'ànim,
fins i tot amb les accions més tremendes. Tot contat amb la subtilesa i amb les imatges
d'una autora que no coneixia i que tinc pensat seguir.
A més tota la narració està tintada d'un realisme màgic que t'encisa els sentits!
Recomanació literària i culinària!!



dimarts, 11 de març de 2008

10 anys sense Maria Mercé Marçal

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.

Maria Mercé Marçal

En la mani del dissabte em va vindre a les mans aquest poema
de la maria mercé que me la trobe pels racons més inesperats
una vegada més. Hui, he rellegit alguns poemes que em plenen
els ulls d'una estranya melangia..."m'he emborratxat de solitud"

diumenge, 9 de març de 2008

9-M


No puc evitar tindre emoció en el moment que vaig a votar. Sobretot quan diuen Elena Fuertes Ibañez, vota. Sé que sóc un poc melangiosa i fins i tot alguns pensaran, melodramàtica, però allò cert és que veig en aquest acte la llibertat que no van tindre els nostres pares durant quaranta anys, o la que no van tindre les nostres àvies, bessàvies, rebessàvies (i més cap amunt en l'arbre genealògic) pel fet de ser dones.
De veres, que em sent afortunada d'elegir als nostres representants, encara que no són el que jo vulguera, no crec que s'invertisca en igualtat social en tots els sentits ni que la meua vida anirà molt millor si guanya l'opció que he triat. (Sense contar els "cabrejos" que em provocaven els telediaris d'Urdaci en època d'Aznar, això sí que s'evitarà, espere).
Bé, falten poques hores per saber els resultats. Siga com siga. Buenas noches y buena suerte.

divendres, 7 de març de 2008

París


I...anem a París!. La ciutat de la llum i de l'amor (com tots ja m'haveu dit).
Tinc ganes de veure aquesta foto en directe, de gaudir del Louvre, dels camps
Eliseos, de Versalles, del moulin rouge...
Sobretot de tornar a veure "Irma la dulce", la pel·li que veia de menuda, quan somiava
en algun dia poder anar a la seua ciutat. Maxime's, la torre Eiffel, els fantàstics Jack Lemmon i Shirley Mclain (Ja sé que no estaran, ja).
Rellegir "Rayuela" ara que sé que aniré als ponts
on Cortazar es trobava amb la Maga, que gran novel·la per cert!.
Escoltar "La mer" que no tinc ni idea de la lletra, però m'encanta...
I així aniré afegint més coses que se me vagen ocurrint.
La ciutat dels enamorats amb el meu enamorat. (Ho sent, no puc evitar-ho)

dissabte, 1 de març de 2008

La plática


Últimament em sent plena, realitzada, feliç, contenta...

Sí. Almenys a nivell general, en les meues pujades i baixades de caràcter irregular, obvi.

Però sent que hui he fet conscient un sentiment que em porta a unes situacions determinades, unes vivències que em provoquen goig, un estar realitzada a partir d'uns moments a la meua vida.

Aquest sentiment ve de quan parle i compartisc amb la gent, del que em provoca parlar dels èxits i les desgràcies de les persones que m'envolten, de conèixer gent i compartir un pensament, una visió de la vida i dir-me, ostres aquestes idees són meues i les puc compartir obertament.

De viure també a través de la vida dels demés, pre-ocupant-me del que passa al meu voltant...

sí, açò m'ensenya, em fa sentir-me viva, m'aporta en definitiva una autorealització que no havia sentit mai. M'encanta la gent!. M'encanta compartir idees, gustos, anècdotes!.

Potser també per això tinc aquest bloc, per compartir, per empatitzar, per dir:

eh! que tots estem al mateix vaixell, tin cura que ve tempesta...

Telefona'm quan vulgues, estaré ací...