Dites escatològiques

«El català està carregat de paraules, fraseologia, topònims i malnoms relacionats amb la defecació. Com les expressions tenir mal de ventre pel cagar d’un altre (preocupar-se excessivament pels problemes dels altres) o haver de fer cagar molts culs, que es refereix a les dificultats per mantenir una família extensa. També hi ha dites de la cultura popular, com la fi del Cagaelàstics o aquesta sentència filosofal: 'Caga el rei, caga el papa, de cagar ningú s'escapa'.»

Cada dia un mot / 1972 / dimarts, 22 de gener del 2008
cagalló (m)
1 Cadascuna de les boles dures que constitueixen els excrements de les cabres, les ovelles, etc., massa de matèries fecals més o menys dura que forma com una bola. 2 Home poruc, covard.

Cada dia un mot / 1973 / dimecres, 23 de gener del 2008
fer la fi del cagaelàstics
Acabar malament; anar a mal borràs.També: fer la fi d'en Cagaelàstics
catalana.

Cada dia un mot / 1974 / dijous, 24 de gener del 2008
cagadubtes (m i f)
Persona indecisa, que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa. No sé com pot haver arribat a ministre, si és un cagadubtes: a l’hora de prendre decisions sempre fuig d’estudi.
[Etimologia — De cagar i dubte; dubte ve del llatí dubitare, mateix significat, derivat de dubius, 'dubtós', que ho és de duo, 'dos', per la doble alternativa en què es troba el dubte.]

Cada dia un mot / 1975 / divendres, 25 de gener del 2008
cagamandúrries (m)
Persona de poc seny, de poc trellat, que actua de manera irresponsable, que no té gens de formalitat, que fa les coses de qualsevol manera.També: cagabandúrries
[Etimologia — De cagar i bandúrria (instrument de cordes pinçades de la família del llaüt), del llatí pandurium, i aquest del grec pandoûra, 'mena d'instrument de cordes pinçades', a través segurament del castellà.]

Després de tanta poesia i tanta lírica fina vull compartir els mots que el meu amic rodamots em va enviar el mes passat. Son mots escatològics usats sobretot en àmbit col·loquial i que a mi almenys em porten a les meues arrels de poble valencià que de vegades la vida quotidiana en València capital castellanoparlant em fa oblidar.
La meua paraula preferida és "cagalló"...polèmica per quina és la més bonica?.
M'agrada el que diu que els de parla catalana tenim...no sé com dir-ho, un gust especial per allò escatològic. Estic completament d'acord. Atenció!. Dites del meua iaio:
- Si tens calor, arrimat al pastaor.
- Si tens fred, arrimat a la paret.
- Ara ve la millor: Si tens set, pixa i beuràs calentet.
- Pa cagar-se i no torcar-se.

Em va agradar com des del principat m'han aplegat variants d'aquestes dites...