
Aquesta setmana he organitzat per primera vegada un club de lectura. El més gratificant de tot és que ha sigut amb els meus monstruitos de primer de batxiller, que una vegada més m'han fet veure que no són tan trompellots i immadurs com els diem que són, i va resultar ser un encontre molt enriquidor. L'acte gaudia d'una propietat no explorada al meu col·legi: No. No cuenta para nota. Participas porque quieres.
Després de més d'una hora de parlar del llibre (ells sobretot) deixant a les tres profes moltes vegades a "la altura del betum", vam finalitzar amb cocacoles, empanadilles, pastissets...
Què fem a classe que moltes vegades no els interessa?. Per què un llibre sobre el holocaust jueu els motiva?. Sí. Un llibre fàcil. Però un llibre que substitueix a la play, la tele o el messenger.
Mmmm!. Reflexió!.
Un dels alumnes em va dir que per primera vegada havia disfrutat llegint. Esforços compensats.
Ell no té ni idea el que significa això per a mi. Tal vegada algun dia ho experimente.
Llegir?. Què és per a tu llegir?. M'interessa per al pròxim projecte que tinc en ment.