dimarts, 12 de febrer del 2008

SENYOR PIROTECNIC, POT VOSTÉ COMENÇAR...

SENYOR PIROTECNIC

I què vos passa? Què vos passa valencians? Paella amb ceba, moros i cristians.
I què vos passa valencianes? Femelles falleres parlant castellà.
La llengua: aixafada, arrassada, venuda, paraula a paraula amagada,
sospir a sospir defensada com si fora un tros de la nostra vida, sentida.
Com si fora un tros de la nostra vida: València, batalla que es viu dia a dia.

PSOE sense PV, policia, burgesia, partit popular i tercera via.
Combaten units, contra l´esperança. Combaten units, contra l´alegria.
Combaten units, contra l´esperança; valencians de postal, dominant la partida.

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant.

Qui t´ha parit que t´entenga, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Països Catalans: problema per als estòmacs agraïts del sistema.
Polítics amb escorta, amb els nassos plens de farlopa.
Molta corbata i molt poca vergonya. Molta corbata i molt poca vergonya.
La geperudeta, bonica és xiqueta, pel mig de la plaça vestida de blau.
Darrere la beata i la puta, el centre i la dreta que ens volen salvar.
València bilingüe, orxata i fartons, de vida llarga, tocant els collons.
València roja, fartons i orxata i canya, cassalla contra Espanya!

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant. Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà. València aborigen, en lluita contra l´ocupant.

La gossa sorda ens deleita amb la seua cançò "incendiaria" que en estos dos últims dies
m'ha acompanyat, no sé perquè, en prou moments. Li la volia posar als meus alumnes
però quasi que millor no...
M'encén els ànims sobretot el pensar algun dels aspectes que ja formen part, fins i tot, de la nostra idiosincràsia valenciana, com el tirar-nos pedres a nosaltres mateixos, sobretot a la nostra cultura i la nostra llengua quan aquesta no forma part de la "espanyola"...
En fi. Volia compartir també aquest tros de Eleneta...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

"No es poden apagar les ones
si ens queda la cançó
per fer-nos poble.
La nostra llengua és el nostre transport.
Quan la teua veu m'acompanya
de poc m'importa el mar
que compartíem.
Has fet un pont amb mots que em fan sentir-te a prop."
Feliu Ventura

Anònim ha dit...

Lo que nos faltaba.Un nacionalismo valenciano.Menos mal que no sólo la gossa es sorda,también la sociedad valenciana.
Canteu amb mi,amb la música del himne del Barça:

Tots amb Camps,sempre Camps, que torne Zaplana...
Som la gent de Rita...
(Lo que se da al Pp no se quita)

Don Manuel Fraga