dimarts, 13 de maig del 2008

Como agua para chococolate


Hui hem berenat, xocolate, ensaïmades, croissants, palmeritas...a la sala de professors, dihuit alumnes, Roser i jo. Dihuit alumnes que ja comencen a ser menys alumnes i a ser més Anna, Coral, Teresa, Laura, Paula, Jorge... Hem parlat d'aquest llibre i amb ell, de l'amor, de la repressió sexual, del plaer sexual, del plaer del menjar, d'estar tota la vida idealitzant l'amor, enamorada del concepte amor i no tant de l'amat en qüestió, dels amors impossibles, dels possibles que ens acompanyen, també de la discriminació de sexe, de l'ámbit doméstic que ha sigut fins fa poc domini femení, ara encara ho és en gran part?
I el realisme màgic que a mi em sembla meravellós, i la literatura de les vanalitats...en fi, estes xerrades que donen sentit a una trobada, a una vesprada, al dia de treball, a la nit quan prompte em dorma amb un sospir de...sí!, ja recorde perquè em dedique açò, perquè mola!
I a la suma de moments satisfactoris que probablement porten a alguna cosa pareguda, propera d'allò que en diuen felicitat...Que bo estava el xocolate!