diumenge, 25 de maig de 2008

Elegy Isabel Coixet



Feia temps que no veia una pel·lícula que em deixara al dia següent en aquest estat que no sé ben bé com definir. És el més paregut al haver viscut una experiència intensa d'aquestes transformadores i que et remenegen tota per dins, com si t'agitaren tota per dins molt molt fort. Elegy parla de la vida, de les relacions humanes, no només les amoroses, de les nostres pors, de la nostra relació amb nosaltres mateixos, de l'amistat, de subsistir en un absurd sabent que la mort ens espera en qualsevol moment, només girar el cantó, qui sap?
Clar, amb la bellesa, la fotografia, la música d'una Coixet que una vegada més no deixa indiferent.
Hi ha opinions de la pel·li d'allò més dispars!. Ho podeu vore en les crítiques. La diferència està en qui només es queda en la història d'amor dels dos o qui s'endinsa dins les aigues pantanoses i va més enllà.
La mirada d'ell, impressionant, de lo millor de la pel·li. Com uns ulls poden dir tant?
Recomanació cinèfila!!!

3 comentaris:

elisabet ha dit...

A mi em va deixar en estat de shock... Però he de dir que la vaig trobar massa "videoclip", massa "americana", tot i que és impossible no veure que hi ha darrere la fantàstica Coixet!!!

Anònim ha dit...

Sí. hui estava comentant que ja m'esperava el que tu comentes d'americanda, de topicàs...aleshores ho vaig asumir i prou. Però el que em vaig trobar que no m'esperava fou com una sorpresa perturbadora...
sí,, la coixet és molt coixet

Anònim ha dit...

¿Historia de amor entre jovencita y calvo madurito de mirada intensa que te deja en estado de shock?
Entiendo,entiendo...
;)