dijous, 15 de novembre del 2007

La tendresa


TENDRESA
Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega,
hi batega,
el fràgil art de la tendresa...
Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre,
més i sempre, sabent-te esclau de la tendresa...
Del dolç batec de la tendresa que espera...
la tendresa que exalta...
la tendresa que ens cura quan fa por la solitud.
El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes,
tanta pena, però tot d'un cop ... ve... la tendresa.
Ah, si no fos per la tendresa que espera...
la tendresa que exalta...
la tendresa que estima quan fa por la solitud.

LLuís Llach


La tendresa que em fa somriure cada dia, la tendresa que em fa caminar amb esperança,


la tendresa que m'empenta a ser feliç dia rere dia, a viure amb il·lusió...passe el que passe


la tendresa que em fa defensar l'alegria de despertar cada matí i notar-me VIVA.





2 comentaris:

Anònim ha dit...

Preciosa¡

Tú.
La canción.
La página.
La vida junto a ti.

Si no fos per la tendressa...

Emea ha dit...

Si no fos per la tendressa...
estic d'acord amb el comentari. A mi també m'agrada molt el teu bloc. Espere amb ganes cada comentari teu...
El millor que he pogut aprendre en tot aquest any de merda és el món meravellós que estava desconegut en un cantó de la meua vida i que he retornat a conéixer gràcies a tú. Un besset ger