AUTOPRÓLOGO
Un barco entra en un puerto.
Un terrorista atraca un banco.
Yo os atraco con una ternura de cien cañones recortados
para que me entreguéis vuestra atención.
- Esto es un atraco,
¡Manos unidas!
A punta de poema vengo a asaltar
corazones cerrados,
a robaros la indiferencia.
Si al salir por esta puerta (libro)
os dejo "tocados",
Perdón (seran rasguños sin importancia).
Gloria Fuertes
Estic engloriada, qui em desengloriarà?, el desengloriador que em
desenglorie, bon desengloriador serà...
Una DONA amb majúscules, corbata i fumant una cigarreta.
Una revolucionària de la pau i la tendresa.
Una recomanació "Historia de Gloria". Ed. Catedra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
rotundidad y sencillez.
Vida auténtica,hecha poesía.
(no me importa que os deis cuenta de que esto que os cuento me ha sucedido,dice en otro poema)
Murió,de cáncer de pecho,hace 7 u 8 años.No murió.Tiene heredera,comparte apellido.
Poesía auténtica,hecha vida.
Dejó escrito su epitafio:
Cargada de años,
de amores,
y de Gloria,
ahí queda la Fuertes.
Digna hereva Fuertes ens han deixat. Per a mi, de les millors poetes espanyoles que n'hi han. Ja et vaig dir ahir, clara, breu i tendra; així és Gloria Fuertes. Com la nostra. T'E. Maripa
Bé,aço no se si es millor dirteu en privat,de totes formes per a que tots sapien lo rebonica que eres.Sols donarte les gràcies perque sempre manimes quan ho necessite,i m'has ajudat a vore la vida d'un altra manera apart de la que es veu a casa(no se si mentens)i que si no haguera sigut per tu,hui estaria mes afona encara si es pot.No se com dirteu,elle, gracies per ser germana meua.Una vega no et vax dir que Jose era un angel que havia baixat per tu?Pues crec que tu has baixat per mi. (perdone voste els castellanismes ^^)T'estime.Encara que se que em queda molt per aprendre,intentare ajudarte sempre.
Publica un comentari a l'entrada