LA POLS
La mort creix i prospera misteriosament,
com la pols, amb la pols domèstica, Françoise,
que s’hi va acumulant dessota cada pota
de la taula, Françoise, una pols, unes coses,
semblant a aquelles coses que s’hi fan al melic,
dessota cada pota de la taula, del llit,
en els plecs del melic, una pols, unes coses.
V. Andrés Estellés (L’Hotel París, X)
I em toca de nou l'època Estellés.
Tot va començar el divendres en classe llegint i explicant
poemes seus i sentint, ah, ja sé perquè em dedique a açò!
Per poder explicar a aquest autor, i després a aquesta altra
i després......
Llibre de meravelles, eixe que tots tenim de color blavet.
Eixe fou el primer i que ja vaig compartir amb persones
especials a l'adolescència. Després Hotel París, ja a la facultat.
I ara tornen els dos alhora...quines coses, quanta pols...
quina immensitat pot haver en tanta senzillesa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada