dimarts, 10 de juny del 2008

Temps era temps

Ací deixe una foto de l'horta d'Almàssera, un dia que plovia però que també feia sol i el resultat
ja el podeu vore, un espectacle preciós. Era xulo sentir les gotes fredes a la cara i a la vegada
disfrutar de la contradicció de la suor al córrer, i l'olor a terra banyada, i l'olor de cebes, carxofes...En fi, sense voler l'horta s'ha anat introduïnt al meu dia a dia i em fa un goig al que no vull
que la rutina li lleve ni un gram de bellesa.
M'està agradant aquesta pluja de juny, com neteja, aireja, i reviu la terra, l'aire...Si seguisc així acabaré deixant-me el cole i convertint-me en el llauro que salude cada matí enfront de casa...
això si queda aquest trosset d'horta que els matins em regalen amb la seua verdor.
L'altre dia la meua "iaia adoptiva", Luisita, em contava com vivia al carrer Sagunt i enfront tot éren horts. Em contava que tenia enfront un camp de flors...per un moment em vaig imaginar vivint a eixe món de carrers sense asfaltar, fonts d'on agarrar l'aigua amb cànters per beure a casa, l'olor a flors de temporada i no sé perquè m'entrà una melangia d'un temps que no he viscut i que idealitze sense motiu (que temps més roïns, xiqueta!).
M'agrada pensar en una vida senzilla, arrelada a la terra, com les carxofes, les cols, les cebes,
els rosers...i la pluja fent-me sentir viva.
I menys cotxe, i menys olor a gasolina, menys plàstic per envasar, i menys asfalt...

1 comentari:

Anònim ha dit...

la pluja és emocionant...
algunes som "massa" de ciutat, oi? no havíem vist mai la verdura a l'hort i ara ens "maregem" quan ens arriben totes aquestes olors barrejades de terra i vida, perquè el nostre olfacte no hi està acostumat...! i se'ns queda la boca oberta!