diumenge, 9 de desembre del 2007


Dalí m'ha transportat una vegada al seu món de símbols recurrents.
La magrana, el tigre, l'immortal Cadaqués, el seu amor Gala...
I també les formigues, l'obsessió pel sexe...

Dalí m'ha suggerit una vegada més la seua vivència particular.
Montar una habitació entre les roques del cap de Creus, convertir
una cadira de fusta en una d'escayola, els eriçons, el gaiato particular,
el caràcter opulent...


La seua genialitat m'ha inundat una vegada més els sentits.




1 comentari:

Anònim ha dit...

Impresionante cuadro.No había reparado en él hasta que tú me lo señalaste.
Como con tantas cosas...
T vull¡
:)