El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.
Maria Mercé Marçal
En la mani del dissabte em va vindre a les mans aquest poema
de la maria mercé que me la trobe pels racons més inesperats
una vegada més. Hui, he rellegit alguns poemes que em plenen
els ulls d'una estranya melangia..."m'he emborratxat de solitud"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
"Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta", que diu la MMMarçal... :p
muaca!
e.
Publica un comentari a l'entrada