La plática

Últimament em sent plena, realitzada, feliç, contenta...

Sí. Almenys a nivell general, en les meues pujades i baixades de caràcter irregular, obvi.

Però sent que hui he fet conscient un sentiment que em porta a unes situacions determinades, unes vivències que em provoquen goig, un estar realitzada a partir d'uns moments a la meua vida.

Aquest sentiment ve de quan parle i compartisc amb la gent, del que em provoca parlar dels èxits i les desgràcies de les persones que m'envolten, de conèixer gent i compartir un pensament, una visió de la vida i dir-me, ostres aquestes idees són meues i les puc compartir obertament.

De viure també a través de la vida dels demés, pre-ocupant-me del que passa al meu voltant...

sí, açò m'ensenya, em fa sentir-me viva, m'aporta en definitiva una autorealització que no havia sentit mai. M'encanta la gent!. M'encanta compartir idees, gustos, anècdotes!.

Potser també per això tinc aquest bloc, per compartir, per empatitzar, per dir:

eh! que tots estem al mateix vaixell, tin cura que ve tempesta...

Telefona'm quan vulgues, estaré ací...