No puc evitar tindre emoció en el moment que vaig a votar. Sobretot quan diuen Elena Fuertes Ibañez, vota. Sé que sóc un poc melangiosa i fins i tot alguns pensaran, melodramàtica, però allò cert és que veig en aquest acte la llibertat que no van tindre els nostres pares durant quaranta anys, o la que no van tindre les nostres àvies, bessàvies, rebessàvies (i més cap amunt en l'arbre genealògic) pel fet de ser dones.
De veres, que em sent afortunada d'elegir als nostres representants, encara que no són el que jo vulguera, no crec que s'invertisca en igualtat social en tots els sentits ni que la meua vida anirà molt millor si guanya l'opció que he triat. (Sense contar els "cabrejos" que em provocaven els telediaris d'Urdaci en època d'Aznar, això sí que s'evitarà, espere).
Bé, falten poques hores per saber els resultats. Siga com siga. Buenas noches y buena suerte.
1 comentari:
Tienes un alto sentido democrático¡
Ya sabes,como dice Llach,estamos viviendo en muchos sentidos los sueños de nuestros abuelos...
Hay gente que ve votar con la naturalidad y despreocupación con la que ve salir agua de un grifo.Sin saber lo que costó lograrlo.
Tú sí te das cuenta.Tienes mi voto.
Publica un comentari a l'entrada